934814391
Un recorregut per l'animació japonesa
L'anime és el gènere d'animació d'origen japonès per excel·lència i enguany compleix 100 anys. Gràcies a aquest terme, reconegut ja per tots els amants de l'animació, distingim una pel·lícula japonesa de la resta.
Per veure l'origen de l'anime com a tal, hem de remuntar-nos a 1910, moment en què a Japó es feia referència a través de la paraula Senga Eiga (pel·lícula de línies dibuixades). En 1920 el concepte evolucionaria i se l'anomenaria Manga Eiga (pel·lícula manga). En el període de 1900 a 1920 s'entén com l'origen de l'animació japonesa i, posteriorment, es coneixeria com a Doga (imatges en moviment). Ja per l'any 1960, el terme que acunyaria l'animació nipona seria Animeeshon, una abreviació de l'actual anime.
Alguns noms dels pioners de l'animació en aquest país que no hem de perdre de vista són: Oten Shimokawa (1892-1973), Junichi Kouchi (1886-1970) i Seitaro Kitayama (1888-1945). Si revisem els primers animes que van veure la llum i que van traspassar les fronteres, hem de destacar “Mazinger Z” (1972), “Heidi” (1976) i “Marco” (1977). El primer va ser creat pel dibuixant i guionista japonès Gō Nagai i els dos últims són joies que pertanyen a l'escola de Hayao Miyazaki, gurú indiscutible de l'animació japonesa que fundaria l'estudi més important en el món de l'animació: l'estudi Ghibli. Però abans d'aprofundir en el treball del mestre Miyazaki, no podem passar per alt la figura d'Osamu Tezuka (1928-1989), un dels pioners de l'anime modern. El primer anime conegut va ser creat per ell i es tracta de “Astro boy” (1963). De fet, a Osamu Tezuka se li coneix com Manga no Kamisama, el Déu del Manga i gràcies als seus treballs la indústria del manga i l'anime va poder expandir-se creant un univers únic. Anys més tard, passaria el mateix amb “Akira” (1988), una de les pel·lícules més representatives, produïda el 1988 per Katsuhiro Otomo.
Del manga a l'anime
La major part de les sèries anime estan basades en un manga. Segons la «Real Acadèmia del Freak», un manga és “aquell còmic pel qual ens deixarem el sou al barri de Tokyo Akihabara o, en el seu defecte, en el Norma Còmics de Barcelona”. Per la resta de mortals, un manga és “un còmic que relata històries d'origen japonès amb un estil molt particular i que s'ha de llegir des de la darrera pàgina”. En definitiva: l'anime relata les històries d'un manga amb imatges en moviment.
El pas del 2D al 3D
En l'animació japonesa clàssica, les imatges mancaven de moviment, s'utilitzaven diferents tipus de plans, moviments de presa, angles de la imatge...els personatges movien molt poc els llavis i l'expressivitat es dóna de major forma en els ulls i en el tamany dels mateixos. Tots recordem els enormes i emotius ulls de la bella Candy (sèrie animada Candy Candy – 1984), brillant en les nostres pantalles.
La raó per la qual els personatges de manga i anime tenen ulls grans i s'allunyen dels trets fisonòmics dels japonesos té a veure amb el període Meiji (1868-1912), on Japó buscava assolir el món que durant molt de temps no va poder veure. És, per tant, part de l'objectiu d'internacionalitzar la seva cultura. A part d'utilitzar trets occidentals, els il·lustradors sempre han buscat l'expressió màxima en els rostres dels seus personatges, per emocionar al lector.
Hayao Miyazaki ha tingut molt a veure en aquesta internacionalització de l'anime. El mestre de l'animació artesanal ha signat les millors pel·lícules de la història. És reconegut a nivell mundial i la seva pel·lícula “El viatge de Chihiro” (2002) va ser la primera pel·lícula d'anime que va aconseguir fer-se amb l'estatueta daurada d'Hollywood. A més, altres directors de la seva mateixa escola han presentat projectes inoblidables com “La tomba de les lluïssernagues” (1988), dirigida per Isao Takahata. L'obra magna del soci de Mayazaki retreta la devastació de la Segona Guerra Mundial en la ciutat de Kobe (Tokio) i s'ha consolidat al llarg dels anys com una de les pel·lícules d'animació més impactants de tots els temps.
Del 2D passaríem al 3D, en un moment en què molts animadors asiàtics decidirien donar el salt i aprofitar les noves tecnologies, aportant als seus animes la perfecció de les imatges generades per ordinador (CGI). Aquest salt es pot observar en “Ghost in the Shell” (2002), el qual es considera la primera pel·lícula a la qual s'hi van afegir efectes digitals sobre els fons realitzats artesanalment. Li va seguir “Blood: The Last Vampire” (2009), primera pel·lícula d'anime en ser manipulada digitalment com a efecte cinematogràfic. I després d'aquests primers exercicis, arribaria “Capità Harlock, pirata espacial” (2013), una altra de les obres més memorables on el CGI és protagonista, de manera efectiva i lloable. Pocs animes aconsegueixen assolir una bellesa visual com ho fa aquesta pel·lícula.
Actualment, els professionals en animació de personatges i creació de fons i decorats defensen l'ús combinat de l'animació més artesanal i el CGI. Un exemple de la unió de les dues tècniques seria l'èxit cinematogràfic “Your Name” (2016), que va aconseguir batre els rècords de taquilla convertint-se en l'anime més vist a Japó.
Per a tots aquells que estimen l'anime i la cultura manga en general i vulguin menjar-se un dorayaki bo, a Kyoto es pot visitar el Museu del Manga, una oda a l'anime i una biblioteca enorme que acull una infinitat de mangues. A més, amb motiu del centenari, aquest museu presenta una cronologia de l'origen del manga. Imperdible per als amants de la cultura i la indústria que envolta aquest món.