AMY: Rèquiem per una gran artista

FX ANIMATION i Sala Montjuïc presenten en la seva pròxima cita de “Cinema a la Fresca” una delicada joia, vestida de documental musical, per a tots aquells amants no només de la música, sinó de la vida: “Amy” (2015). Es tracta d'una rara avis d'exquisida bellesa, que aterra a les muntanyes, després del seu pas pels cinemes i després de recollir diferents premis, dels quals destaquem l'Oscar al Millor Documental, estatueta que es va emportar en l'última edició de l'Acadèmia de Hollywood.

Dirigit pel britànic Asif Kapadia i estrenat al juliol de 2015, el documental mostra la vida i mort d'Amy Winehouse, la noia jueva del nord de Londres –tal com ella mateixa es presenta en el documental- que va irrompre a les nostres vides, recuperant l'soul més pur dels anys 60 i barrejant-lo amb el Jazz, el R&B i el Pop. Amb el seu disc de llançament “Back to black” (Island, 2007), va aconseguir marcar tendència. Amy va passar de l'escena més indie al mainstream, gràcies a la seva tremenda i irrepetible veu –només comparable a les veus de les reines del Motown Sound- i a la seva habilitat compositiva, resolta sempre amb cançons directes que parlaven de la seva pròpia vida i connectaven fàcilment amb un ampli públic.

El relat explica com la vida de la persona i el personatge d'Amy va esdevenir de domini públic, gràcies no només al talent de l'artista, sinó a la insistència del quart poder. I sobretot, gràcies a la premsa sensacionalista i a la seva bogeria per retratar dia a dia el declivi de la cantant. Aquest declivi vindria irremeiablement lligat a la seva dependència de l'alcohol, les drogues, les males companyies pròpies de l'escena anglesa i la por a seguir avançant en un món que li semblava gran. I és que si alguna cosa queda clara en aquest valuós documental és que la seva protagonista no estava preparada per aquest salt a la fama, com tampoc ho estava la seva família, alguna cosa que s'encén en el fons d'aquesta obra, com una alarma difícil d'ignorar.

Un documental ben documentat

“Amy” té moltes virtuts i podriem numerar-les durant un bon tros. Però, la més caritativa de les seves qualitats és el gran treball d'arxiu que ha realitzat Asif Kapadia. Aquest documental es nodreix d'un gran nombre d'imatges inèdites del passat de la protagonista, del seu entorn, dels seus millors i pits moments. Juntament amb aquesta valuosa recopilació de material, “Amy” presenta complexes entrevistes a amics, família i entorn laboral que funcionen com a testimonis de la vida i la mort de l'artista. Tot això, ben barrejat amb un impecable muntatge musical, que inclou els seus millors èxits i que posa de relleu el gran llegat de Winehouse, desvetllant qualsevol dubte de la gran pèrdua que va suposar la seva mort per a la història de la música contemporània.

Amb tot, el realitzador enllaça una història que poc a poc t'atrapa, fins a no només convèncer-te, sinó també desitjar canviar un desenllaç irreversible. Entre entrevistes i testimonis desoladors, sonen els clics de les càmeres dels paparazzis, aconseguint que l'espectador senti cada tret com una petita punyalada que va apagant la vida de la cantant. Estem davant un dels millors biòpics, en format documental, que s'han presentat en els últims anys. Més enllà del personatge, hi ha la persona i Kapadia ho mostra amb eficàcia: “Amy” és un retrat tan fidel com ferotge, que situa la cantant de “Rehab” en el més alt. Un lloc en el qual, malgrat no sentir-se còmoda, semblava estar construït només per a ella: una bella i desafortunada heroïna del regne del pop.