Vés al contingut

25è Aniversari de Terminator 2, La Pel·lícula Que Va Canviar la Història dels Efectes Especials

Aquest estiu s'han complert vint-i-cinc anys de l'estrena d'una de les pel·lícules més emblemàtiques de ciència-ficció de la història del cinema. "Terminator" (1984) es va alçar ràpidament a cinta de culte i va aconseguir en els anys 80 renovar el gènere fantàstic combinant de manera intel·ligent el cinema d'acció, aventures, suspens i ciència-ficció. I va convertir Arnold Schwarzenegger en una estrella. Quan semblava que el llistó era difícil de superar, James Cameron va sorprendre a tots amb una de les pel·lícules més espectaculars, emocionants i trepidants mai estrenades fins a la data i va deixar bocabadats tots els aficionats al cinema en general: "Terminator 2: el judici final" (1991).

Si bé l'esquema de la pel·lícula és similar a l'original, l'univers creat per Cameron s'expandia amb personatges com John Connor. Aportava una nova visió del cíborg i convertia el dolent en bo; fent del T800 un personatge positiu, augmentant les dosis d'acció i aventures i donant un salt qualitatiu en l'apartat tècnic que destaca pels seus efectes CGI.

Què són els efectes CGI? Res més i res menys que els efectes generats per ordinador. Avui en dia formen part de la nostra cultura audiovisual de manera tan quotidiana que en ocasions passen desapercebuts pels nostres ulls. Cinema, televisió, publicitat, videojocs, fotografia, no hi ha format o disciplina artística que escapin a l'ús o mal ús dels efectes digitals, infografia o 3D. De la mateixa manera que avui en dia són molt pocs els directors de cinema que es neguen a utilitzar el CGI quan se'ls presenta l'ocasió, sigui per qüestió de pressupost o per aconseguir imatges que d'una altra manera seria impossible.

El CGI té els seus orígens a la dècada dels 40 i els 50 i al nom de John Whitney que va crear un dispositiu capaç de controlar el feix de llum i il·luminar objectes en fotografies en moviment. Com molts dels invents relacionats amb el cinema, els seus primers usos van ser estrictament amb finalitats científiques i d'investigació. Curiosament, els dos primers directors en aprofitar-se dels descobriments de Whitney van ser Alfred Hitchcock per a la seqüència inicial de crèdits a "Vertigen. De entre els morts" (1958) i Stanley Kubrick per a la seqüència final de "2001: una odissea a l'espai" (1968). Sense dubte, dos visionaris dins de la indústria del cinema. Us imagineu què hauria estat capaç Hitchcock amb la tecnologia actual en CGI al seu abast?

A la dècada dels setanta trobem la primera pel·lícula en utilitzar el processament d'imatges digitals amb "Westworld" (1973) i tres anys més tard, la seva seqüela "Futureworld" (1976) seria la primera en utilitzar imatges en 3D. Però és en els vuitanta quan l'estrena de "Tron" (1982) marca una nova era pels efectes especials dins de la indústria del cinema. "Tron" va ser la primera pel·lícula que fa ús extensiu de CGI mostrant un món totalment virtual dissenyat exclusivament per al film. Posteriorment apareixeria el "morphing", tècnica on una seqüència d'imatges es transforma gradualment en una altra mitjançant petites variacions i que es veuria per primera vegada a la pel·lícula "Willow" (1988). I un any més tard, seria el propi James Cameron a "The Abyss" (1989) a incloure CGI de manera realista en una seqüència, integrant-los com un personatge més juntament amb els actors.

Si bé "Terminator 2" no va inventar els CGI sí que hi ha un abans i un després a causa de l'impacte que va causar el seu ús a la pel·lícula. Els efectes més impactants estan relacionats amb les aparicions en pantalla del T1000, el dolent del film interpretat per Robert Patrick. Es tracta, a la ficció, d'un prototip de metall líquid capaç de transformar-se en qualsevol persona, el que dóna l'oportunitat de gaudir de diversos moments de gran bellesa plàstica i espectacularitat, que continuen funcionant malgrat el quart de segle transcorregut. Es podria dir que "Terminator 2" va ser la primera gran pel·lícula comercial que va basar el seu èxit en l'ús dels efectes especials, convertint els CGI en un gènere en si mateix.

Després vindrien "Parc Juràssic" (1993), "Toy Story" (1995), "Matrix" (1999), "El senyor dels anells" (2001), "Avatar" (2009) i tècniques com la captura de moviment, el "match moving" o la cinemàtica virtual... i el que falta per arribar.

James Cameron està supervisant personalment una versió de "Terminator 2" en 3D que té previst estrenar-se a finals d'aquest any; amb la qual tindrem l'oportunitat de tornar a gaudir o de descobrir, per a alguns, una de les pel·lícules clau en la història dels FX. Com ja havia dit Schwarzenegger en la primera entrega de la saga: TORNARÉ!

Aquest estiu s'han complert vint-i-cinc anys de l'estrena d'una de les pel·lícules més emblemàtiques de ciència-ficció de la història del cinema. "Terminator" (1984) es va alçar ràpidament a cinta de culte que va aconseguir als 80 renovar el gènere fantàstic combinant de manera intel·ligent el cinema d'acció, aventures, suspens i ciència-ficció. I de passada va convertir en una estrella a Arnold Schwarzenegger. Quan semblava que el llistó era difícil de superar, James Cameron va sorprendre a tots amb una de les pel·lícules més espectaculars, emocionants i trepidants mai estrenades fins a la data i deixant bocabadats a tots els aficionats del cinema en general: "Terminator 2: el judici final" (1991). Si bé l'esquema de la pel·lícula és similar al de l'original, l'univers creat per Cameron s'ampliava amb personatges com John Connor. Aportava una nova visió del cíborg i convertia el dolent en bo; fent del T800 un personatge positiu, augmentant les dosis d'acció i aventures i donant un salt qualitatiu en l'apartat tècnic que destaca pels seus efectes CGI. ¿Què són els efectes CGI? Res més i res menys que els efectes generats per ordinador o computadora. Avui en dia formen part de la nostra cultura audiovisual d'una manera tan quotidiana que en ocasions passen desapercebuts pels nostres ulls. Cinema, televisió, publicitat, videojocs, fotografia, no hi ha format o disciplina artística que escapi a l'ús o mal ús dels efectes digitals, infografia o 3D. De la mateixa manera que avui en dia són molt pocs els directors de cinema que es neguen a utilitzar el CGI quan se'ls presenta l'ocasió, bé sigui per qüestió de pressupost o per aconseguir imatges que d'una altra manera seria impossible. Els orígens dels CGI es remunten a la dècada dels 40 i els 50 i al nom de John Whitney que va crear un dispositiu capaç de controlar el feix de llum i il·luminar objectes en fotografies en moviment. Com molts dels invents relacionats amb el cinema els seus primers usos van ser estrictament amb finalitats científiques i de recerca. Curiosament, els dos primers directors en aprofitar-se dels descobriments de Whitney van ser Alfred Hitchcock per a la seqüència inicial de crèdits en "Vèrtigo. De entre els morts" (1958) i Stanley Kubrick per a la seqüència final de "2001: una odissea a l'espai" (1968). Sense cap mena de dubte, dos visionaris dins de la indústria del cinema. ¿Us imagineu de què hagués estat capaç Hitchcock amb la tecnologia actual en GGI a l'abast de les seves mans? A la dècada dels setanta trobem la primera pel·lícula en utilitzar el processament d'imatges digitals amb "Westworld" (1973) i tres anys més tard, la seva seqüela "Futureworld" (1976) seria la primera en fer servir imatges en 3D. Però és als vuitanta quan l'estrena de "Tron" (1982) marca una nova era pels efectes especials dins de la indústria del cinema. "Tron" és la primera pel·lícula que fa ús extensiu de CGI mostrant un món totalment virtual dissenyat exclusivament per al film. Posteriorment apareixeria el "morphing", tècnica on una seqüència d'imatges es transforma gradualment en una altra mitjançant petites variacions i que es veuria per primera vegada en la pel·lícula "Willow" (1988). I un any més tard, seria el propi James Cameron en "Abyss" (1989) en incloure CGI de manera realista en una seqüència, integrant-los com un personatge més juntament amb els actors. Si bé "Terminator 2" no va inventar els CGI si hi ha un abans i un després a causa de l'impacte que va causar el seu ús en la pel·lícula. Els efectes més impactants estan relacionats amb les aparicions en pantalla del T1000, el dolent del film interpretat per Robert Patrick. Es tracta, en la ficció, d'un prototip de metall líquid capaç de transformar-se en qualsevol persona, la qual cosa dóna l'oportunitat de gaudir de diversos moments de gran bellesa plàstica i espectacularitat, que segueixen funcionant tot i el quart de segle transcorregut. Es podria dir que "Terminator 2" va ser la primera gran pel·lícula comercial que va basar el seu èxit en l'ús dels efectes especials, convertint els CGI en un gènere en si mateix. Després arribarien "Parc Juràssic" (1993), "Toy Story" (1995), "Matrix" (1999), "El senyor dels anells" (2001), "Avatar" (2009) i tècniques com la captura de moviment, el "match moving" o la cinematografia virtual... i el que falta per arribar. James Cameron està supervisant personalment una versió de "Terminator 2" en 3D que té previst estrenar-se a finals d'aquest any; amb el que tindrem l'oportunitat de tornar a gaudir o de descobrir, per a alguns, una de les pel·lícules clau en la història dels FX. Com ja havia dit Schwarzenegger en la primera entrega de la saga: ¡TORNARÉ!