El divendres va clarejar amb cel serè a la vora del Mediterrani i a l'ambient es palpava la sensació que el Festival s'acosta al seu final. Es veia molta més gent als carrers, a les parades que venen merchandising, als restaurants i, per descomptat, a les cues dels cinemes. Arriba el cap de setmana i hi ha molta gent que té les entrades guardades per al que havia de ser l'últim viatge del tren del terror. Pròxima parada: Sitges. Però abans que la nostàlgia envaís el cor dels fans encara quedaven moltes pel·lícules per veure, algun que altre homenatge i, per descomptat, la clausura del festival i el lliurament de premis. Què vam poder veure durant aquests dos últims dies?
"Shelley" (Ali Abbasi, Dinamarca, 2016) és una angoixant i petita pel·lícula que gira al voltant d'una dona que vol tenir un fill mitjançant una mare de lloguer, en un tema recurrent en aquesta edició del festival: la maternitat com a procés estrany, dolorós i desconegut. "Prevenge" (Alice Lowe, Regne Unit, 2016) també gira al voltant de la maternitat, encara que en aquesta ocasió amb més sang i sentit de l'humor que la proposta danesa. L'actriu Alice Lowe interpreta i dirigeix de manera brillant la història d'una dona embarassada que comet assassinats induïda per la veu del seu bebè, per la qual cosa resultava curiós i intrigant veure-la passejar per l'Hotel Meliá en persona amb el seu propi bebè en un cotxet. "The Neon Demon" (EUA, França, Dinamarca, 2016) és l'última al·lucinació de Nicholas Winding Refn. Fascinant, magnètica i envolvent, Refn redueix la trama a una fina línia argumental que, un cop creuada i superada, converteix la pel·lícula en una successió de quadres d'estètica retro i explosiva, pura addicció. "Dearest Sister" (Mattie Do, Laos, França, Estònia, 2016) proposa una suggestiva i sinistra història en què una jove cuida la seva cosina, una dona cega que té trobades sobrenaturals. També vam poder veure "Swiss Army Man" (Daniels, EUA, 2016), una entranyable, tendra, escatològica i surrealista història d'amistat, brillantment interpretada per Daniel Radcliffe, l'etern Harry Potter, i per Paul Dano.
La nit del divendres va acabar amb un moment emocionant i que va tornar bojos els fans del festival i, en especial, els del cinema d'acció. L'actor danès Dolph Lundgren, recordat pels seus papers a "Rocky IV", "Red Scorpion" o "Masters de l'Univers", va rebre la Màquina del Temps entre crits i aplaudiments. A continuació, vam poder veure una de les seves últimes pel·lícules, "Don't Kill It" (Mike Mendez, EUA, 2016), una divertida cinta de terror i acció amb Lundgren interpretant un expert caçador de dimonis.
El migdia del dissabte arribava un dels moments més importants del Festival: la roda de premsa en què es van anunciar els premiats. El jurat de la secció oficial, en què destaquen noms com els cineastes Mick Garris i Brian Yuzna, va acompanyar Ángel Sala, el director del Festival, en una sala de premsa atapeïda. La pel·lícula vencedora va ser "Swiss Army Man", que també es va emportar el premi al millor actor per a Daniel Radcliffe. La millor direcció va ser per a Yeon Sang-ho, director de "Train to Busan", una altra de les pel·lícules més aclamades. La pel·lícula coreana es va emportar també el premi als millors efectes especials. Sennia Nanua es va emportar el premi a la millor actriu pel seu paper a "The Girl With All the Gifts" i el millor guió va ser per a Jeremy Slater pel seu treball a "Pet". "L'autòpsia de Jane Doe" es va emportar el premi especial del jurat i el gran premi del públic va ser per a
"The Handmaiden" de Park Chan-wook. Cal també destacar l'èxit de "Grave", que es va emportar el premi Méliès de plata i el premi a la millor direcció novel·la per a Julia Ducournau. Uns premis que aposten per la varietat i, sobretot, pel cinema més radical i arriscat.
La tarda del dissabte va finalitzar amb el lliurament de premis als vencedors i un altre dels moments més emocionants del festival. Christopher Walken va rebre el Gran Premi Honorífic del Festival davant un Auditori ple a vessar i posat dempeus. L'actor guanyador d'un Oscar per "El caçador" es va emocionar davant un vídeo de més de quatre minuts amb alguns dels millors moments de la seva dilatada carrera. Per acabar, vam poder veure "The Limehouse Golem" (Regne Unit, 2016), l'última pel·lícula dirigida per Juan Carlos Medina. El diumenge va acabar amb diverses maratons a les diferents sales, donant així una última oportunitat per veure les pel·lícules més destacades d'una excel·lent edició del millor festival de cinema fantàstic del món. Una cosa que es confirma un any més.
Llarga vida i prosperitat al Festival de Sitges i al cinema fantàstic.


