Vés al contingut
Crónica del Festival de Cine Fantástico de Sitges (IV)

Crònica del Festival de Cinema Fantàstic de Sitges (IV)

El divendres va clarejar amb cel serè a la vora del Mediterrani i a l'ambient es palpava la sensació que el Festival s'acosta al seu final. Es veia molta més gent als carrers, a les parades que venen merchandising, als restaurants i, per descomptat, a les cues dels cinemes. Arriba el cap de setmana i hi ha molta gent que té les entrades guardades per al que havia de ser l'últim viatge del tren del terror. Pròxima parada: Sitges. Però abans que la nostàlgia envaís el cor dels fans encara quedaven moltes pel·lícules per veure, algun que altre homenatge i, per descomptat, la clausura del festival i el lliurament de premis. Què vam poder veure durant aquests dos últims dies?

"Shelley" (Ali Abbasi, Dinamarca, 2016) és una angoixant i petita pel·lícula que gira al voltant d'una dona que vol tenir un fill mitjançant una mare de lloguer, en un tema recurrent en aquesta edició del festival: la maternitat com a procés estrany, dolorós i desconegut. "Prevenge" (Alice Lowe, Regne Unit, 2016) també gira al voltant de la maternitat, encara que en aquesta ocasió amb més sang i sentit de l'humor que la proposta danesa. L'actriu Alice Lowe interpreta i dirigeix de manera brillant la història d'una dona embarassada que comet assassinats induïda per la veu del seu bebè, per la qual cosa resultava curiós i intrigant veure-la passejar per l'Hotel Meliá en persona amb el seu propi bebè en un cotxet. "The Neon Demon" (EUA, França, Dinamarca, 2016) és l'última al·lucinació de Nicholas Winding Refn. Fascinant, magnètica i envolvent, Refn redueix la trama a una fina línia argumental que, un cop creuada i superada, converteix la pel·lícula en una successió de quadres d'estètica retro i explosiva, pura addicció. "Dearest Sister" (Mattie Do, Laos, França, Estònia, 2016) proposa una suggestiva i sinistra història en què una jove cuida la seva cosina, una dona cega que té trobades sobrenaturals. També vam poder veure "Swiss Army Man" (Daniels, EUA, 2016), una entranyable, tendra, escatològica i surrealista història d'amistat, brillantment interpretada per Daniel Radcliffe, l'etern Harry Potter, i per Paul Dano.

La nit del divendres va acabar amb un moment emocionant i que va tornar bojos els fans del festival i, en especial, els del cinema d'acció. L'actor danès Dolph Lundgren, recordat pels seus papers a "Rocky IV", "Red Scorpion" o "Masters de l'Univers", va rebre la Màquina del Temps entre crits i aplaudiments. A continuació, vam poder veure una de les seves últimes pel·lícules, "Don't Kill It" (Mike Mendez, EUA, 2016), una divertida cinta de terror i acció amb Lundgren interpretant un expert caçador de dimonis.

El migdia del dissabte arribava un dels moments més importants del Festival: la roda de premsa en què es van anunciar els premiats. El jurat de la secció oficial, en què destaquen noms com els cineastes Mick Garris i Brian Yuzna, va acompanyar Ángel Sala, el director del Festival, en una sala de premsa atapeïda. La pel·lícula vencedora va ser "Swiss Army Man", que també es va emportar el premi al millor actor per a Daniel Radcliffe. La millor direcció va ser per a Yeon Sang-ho, director de "Train to Busan", una altra de les pel·lícules més aclamades. La pel·lícula coreana es va emportar també el premi als millors efectes especials. Sennia Nanua es va emportar el premi a la millor actriu pel seu paper a "The Girl With All the Gifts" i el millor guió va ser per a Jeremy Slater pel seu treball a "Pet". "L'autòpsia de Jane Doe" es va emportar el premi especial del jurat i el gran premi del públic va ser per a 

"The Handmaiden" de Park Chan-wook. Cal també destacar l'èxit de "Grave", que es va emportar el premi Méliès de plata i el premi a la millor direcció novel·la per a Julia Ducournau. Uns premis que aposten per la varietat i, sobretot, pel cinema més radical i arriscat.

La tarda del dissabte va finalitzar amb el lliurament de premis als vencedors i un altre dels moments més emocionants del festival. Christopher Walken va rebre el Gran Premi Honorífic del Festival davant un Auditori ple a vessar i posat dempeus. L'actor guanyador d'un Oscar per "El caçador" es va emocionar davant un vídeo de més de quatre minuts amb alguns dels millors moments de la seva dilatada carrera. Per acabar, vam poder veure "The Limehouse Golem" (Regne Unit, 2016), l'última pel·lícula dirigida per Juan Carlos Medina. El diumenge va acabar amb diverses maratons a les diferents sales, donant així una última oportunitat per veure les pel·lícules més destacades d'una excel·lent edició del millor festival de cinema fantàstic del món. Una cosa que es confirma un any més.

Llarga vida i prosperitat al Festival de Sitges i al cinema fantàstic.

 

 

El viernes amaneció despejado a orillas del Meditarráneo y en el ambiente se palpaba la sensación de que el Festival se acerca a su fin. Se veía mucha más gente en las calles, en las paradas que venden merchandising, en los restaurantes y por supuesto, en las colas de los cines. Llega el fin de semana y hay mucha gente que tiene sus entradas guardadas para el que iba a ser el último viaje del tren del terror. Próxima parada; Sitges. Pero antes de que la nostalgia invadiera el corazón de los fans aún quedaban muchas películas por ver, algún que otro homenaje y por supuesto la clausura del festival y la entrega de premios. ¿Qué pudimos ver durante estos dos últimos días?

“Shelley” (Ali Abbasi, Dinamarca, 2016) es una angustiosa y pequeña película que gira entorno a una mujer quiere tener un hijo mediante una madre de alquiler, en un tema recurrente en esta edición del festival: la maternidad como proceso extraño, doloroso y desconocido. “Prevenge” (Alice Lowe, Reino Unido, 2016) también gira entorno a la maternidad, aunque en esta ocasión con más sangre y sentido del humor que la propuesta danesa. La actriz Alice Lowe interpreta y dirige de manera brillante la historia de una mujer embarazada que comete asesinatos inducido por la voz de su bebé, por lo que resultaba curioso e intrigante verla pasear por el Hotel Melià en persona con su propio bebé en un carrito. “The Neon Demon” (EUA, Francia, Dinamarca, 2016) es la última alucinación de Nicholas Winding Refn. Fascinante, magnética y envolvente, Refn reduce la trama a una fina línea argumental que una vez cruzada y superada, convierte la película en una sucesión de cuadros de estética retro y explosiva, pura adicción. “Dearest Sister” (Mattie Do, Lao, Francia, Estonia, 2016) propone una sugerente y siniestra historia en la que una joven que cuida a su prima, una mujer ciega que tiene encuentros sobrenaturales. También pudimos ver “Swiss Army Man” (Daniels, EUA, 2016), una

 
 
 
 

 entrañable, tierna, escatológica, y surreal historia de amistad, brillantemente interpretada por Daniel Radcliffe, el eterno Harry Potter y por Paul Dano.

 

La noche del viernes terminó con un momento emocionante y que volvió locos a los fans del festival y en especial a los del cine de acción. El actor danés Dolph Lundgren, recordado por sus papeles en “Rocky IV”, “Red Scorpion” o “Masters del Universo” recibió la Máquina del Tiempo entre gritos y aplausos. A continuación, pudimos ver una de sus últimas películas “Don´t Kill it” (Mike Mendez, EUA, 2016), una divertida cinta de terror y acción con Lundgren interpretando a un experto cazador de demonios.

El mediodía del sábado llegaba uno de los momentos más importantes del Festival: la rueda de prensa en la que se anunciaron los premiados. El jurado de la sección oficial en la que destacan nombres como los cineastas Mick Garris y Brian Yuzna acompañó a Ángel Sala, el director del Festival, en una sala de prensa abarrotada. La película vencedora fue “Swiss Army Man”, que también se llevó el premio al mejor actor para Daniel Radcliffe. La mejor dirección fue para Yeong Sang-ho, director de “Train to Busan”, otra de las películas más aclamadas. La película coreana se llevó también el premio a los mejores efectos especiales. Sennia Nanua se llevó el premio a la mejor actriz por su papel en “Melanie. The Girl With All the Gifs) y el mejor guion fue para Jeremy Slater por su trabajo en “Pet”. “La autopsia de Jane Doe” se llevó el premio especial del jurado y el gran premio del público fue para sitges131016b

 
 
 
 

“The Handmaniden” de Park Chan-Wok. Cabe también destacar el éxito de “Grave”, que se llevó el premio Méliès de plata y el premio a la mejor dirección novel a Julia Ducournau. Unos premios que apuestan por la variedad y sobre todo por el cine más radical y arriesgado.

 

La tarde del sábado finalizó con la entrega de premios a los vencedores y otro de los momentos más emocionantes del festival. Christopher Walken recibió el Gran Premio Honorífico del Festival ante un Auditorio lleno a rebosar y puesto en pie. El actor ganador de un Oscar por “El cazador” se emocionó ante un vídeo de más de cuatro minutos con algunos de los mejores momentos de su dilatada carrera. Para terminar pudimos ver “The Limehouse Garden” (Reino Unido, 2016), la última película dirigida por Juan Carlos Medina. El domingo terminó con varias maratones en las diferentes salas dando así una última oportunidad para ver las películas más destacadas de una excelente edición del mejor festival de cine fantástico del mundo. Algo que se confirma un año más.

Larga vida y prosperidad al Festival de Sitges y al cine fantástico.