934814391
Ja hem superat el punt mig del Festival i poc a poc, pel·lícula a pel·lícula, ens acostem a la recta final del certamen. Els fans ja murmuren a les cues quines pel·lícules són les seves favorites, quines sorpreses s'han emportat, quines decepcions i comencen les apostes per saber quins títols s'emportaran els premis en aquesta edició. El somni acumulat comença a fer mal a tots els que deambulen com alegres zombis pels carrers i les sales de Sitges. Però trobar-se cara a cara amb Paul Schrader o amb Dolph Lundgren, i descobrir una joia de terror d'origen hindú o una pel·lícula d'amor sobrenatural acabada d'arribar de Lao són coses que mereixen tot aquest somni i tota aquesta espera.
El dimecres va començar de nou amb pluja, cosa que ha estat una constant durant diversos dies, però que no ha aconseguit allunyar els fans i espectadors de les sales de cinema. El primer que vam veure va ser "Grave (Raw)" (Julia Ducournau, França/Bèlgica, 2016), que s'ha convertit en una de les revelacions del festival. Impactant, original, dura, realista i crua tal com reza el títol, és la història d'una jove que descobreix els plaers de la carn humana. "Tenemos la carne" (Emiliano Rocha Minter, Mèxic, 2016) ens introdueix en un bizarro i estrany univers tancat on el sexe esdevé el motor d'una història d'incest. "Remainder" (Omer Fast, Regne Unit/Alemanya) narra la història d'un home que pateix un accident i perd la memòria, després d'una indemnització començarà a tenir visions de possibles records o moments encara no viscuts. Molt en la línia de productes com "Following" o "Memento" i l'univers de Christopher Nolan, no aporta res de nou, però és una pel·lícula força entretinguda. El dimecres va acabar amb "Attack of the Lederhosenzombies" (Dominik Hartl, Àustria, 2016), una gamberrada de zombies pensada per gaudir i passar-t'ho bé. Ideal per a les sessions de matinada, porta els zombies fins a una estació d'esquí. Gore, violència, comèdia negra i un final que ret homenatge a "Braindead" (1992).
El dijous va començar amb "Ja Me Tue à la Dire (Death by Death)" (Xavier Seron, Bèlgica, 2016), que mostra un univers bizarro i del més freak. Filmada en blanc i negre, narra la història d'un hipocondríac obsessionat amb la pèrdua de cabell i amb una protuberància que sembla créixer en el seu pit. Una oda a l'estrany, amb una primera meitat molt divertida que posteriorment, a mesura que tot es fa més estrany, va perdent força i interès. També vam poder veure "Like Cattle Towards Glow" (Zac Farley, Alemanya, França, Canadà, EUA, 2016), una pel·lícula arriscada i formada per sis històries sense connexió entre elles però que giren totes al voltant del mateix tema: el sexe i el desig. Explícita, dura i molest, té un parell d'històries realment molt ben aconseguides, sobretot a nivell interpretatiu. "Alipato- The Brief Life of an Ember" (Khavn de la Cruz, Filipines, Alemanya, 2016) és una altra mostra del recent cinema filipí. Radical, inclasificable, plena d'humor negre, violència, paisatges desoladors, és un tour de force que no deixa ningú indiferent. "1974" (Victor Dryere, Mèxic, 2016) és una excel·lent pel·lícula de terror. Tot i estar filmada amb un estil que sembla estar ja gairebé esgotat, el "found footage", manté la teva atenció de forma constant i va guanyant a mesura que avança la trama fins arribar a una mitja hora final plena de sorpreses i terror. "La valija de Benavidez" (Laura Casabé, Argentina, 2016) és una pel·lícula de misteri i terror molt ben realitzada, elegant i amb una ambientació molt aconseguida. La seva trama està centrada en el món de l'art i té un bon treball actoral.
Durant aquests dos dies l'alfombra vermella va tornar a brillar per rebre més estrelles de l'univers fantàstic. El gran Bruce Campell, etern Ash de la saga "Evil Dead" i icona absoluta del cine de terror, va rebre La Màquina del Temps i ens va oferir una divertida "masterclass". Walter Koenig, que va donar vida al personatge de Chejov a la sèrie Star Trek, també va ser homenatjat amb La Màquina del Temps. Després del lliurament, vam poder gaudir a gran pantalla de "Star Trek The Motion Picture" (Robert Wise, 1979), la primera adaptació per al cinema de la famosa sèrie original. Un altre dels moments més esperats d'aquest festival va ser la presència de Rob Zombie i de l'actriu Sheri Moon Zombie, esposa i protagonista habitual de les seves pel·lícules. Zombie va presentar el seu últim llargmetratge, "31" (EUA, 2016). També vam poder gaudir d'una interessant "masterclass" seva. Cal destacar que la entranyable i gran actriu Terele Pávez va rebre el Premi Nosferatu per la seva destacada carrera, premi que atorga la secció "Brigadoon".