Escribe a fxBarcelona film school Llama a fxBarcelona film school934814391

News

Esdeveniments

Blog

  1. Inicio
  2. Events

Crònica del Festival de Cinema Fantàstic de Sitges (I)

Aquest divendres passat 7 d'octubre va començar la 49a edició del Festival de Cinema de Sitges. Tot i que la Gala d'Inauguració no va començar fins a la tarda, molt d'hora, a les 8:30 del matí els projectors de les diferents sales de cinema s'encenien i començàvem a veure les primeres pel·lícules.

Vam començar amb "Tickled" (David Farrier i Dylan Reeve, Nova Zelanda 2016), un interessant documental d'HBO sobre una curiosa competició d'aguantar cosquilles però que amaga un turbulento i sòrdid univers darrere d'algo tan aparentment innocent. Seguidament, vam poder veure "Are We Not Cats" (Xander Robin, EUA; 2016), l'estranya i suggerent història de dos personatges solitaris que comparteixen l'afició de menjar-se els propis pèls. A "The Lure" (Agnieszka Smoczynska, Polònia, 2016) dues sirenes viuen i treballen en un pub nocturn, en una original combinació de terror, musical i suspense.

A la tarda va arribar el moment de la Gala d'Inauguració en la qual el seu director, Ángel Sala, va fer una reivindicació del gènere fantàstic i de ciència ficció i sobretot de la cultura com a element clau per entendre el món i com a punt d'unión entre tots els qui el compartim. Va ser una emocionant vetllada en la qual Max Von Sydow va rebre el Gran Premi Honorífic del Festival amb una de les ovacions més grans que es recorden. Seguidament, Miguel Ángel Vivas, juntament amb l'actriu Rachel Nichols, van presentar "Inside" (Espanya, 2016), remake de la pel·lícula francesa "A l'intérieur" (2007). Escrita per Jaume Balagueró, es tracta d'una excel·lent cinta de terror i suspense, menys gore que l'original però filmada amb bon pols i energia per Vivas. I per acabar la nit vam poder assistir a l'estrena de l'última pel·lícula de Nacho Vigalondo, "Colosal" (Canadà, 2016), imprevisible, divertida i original com totes les obres de Vigalondo, suposa una volta de rosca a les històries de monstres i catàstrofes.

 

  • La segona jornada va començar amb el visionat de "The End" (Guillaume Nicloux, França, 2016), en la qual un immens (en tots els sentits) Gérard Depardieu es perd al bosc en una jornada de caça. El passat i la culpa actuen com a elements de terror en aquest sorprenent i intrigant film. "Un rêve solaire" (Patrick Bokanowski, França, 2016) és un interessant exercici de cinema experimental, ombres i textures es combinen per donar lloc a imatges fantasmagòriques i misterioses, un film que atrapa i et porta a un altre nivell sensorial. "Vestigis" (Espanya, 2016) és el debut d'Iván Morillo, un jove de Roses que l'ha filmat amb un pressupost ínfim de 8000 euros. Malgrat algunes mancances tècniques i de casting, la proposta de Morillo és original, desinhibida i despreocupada i deixa entreveure un talent que segurament acabarà explotant més endavant.
  • "Sam was here" (Christopher Deroo, EUA, 2016) és una de les sorpreses que hem vist fins ara. És una cinta dura i contunden.ça, una barreja entre "Detour" (1945) i "La matança de Texas" (1974), violenta, opressiva i retorçuda. I per acabar la jornada, Mateo Gil va presentar la seva última pel·lícula, el drama de ciència ficció "Projecte Làzaro" (2016, Espanya), un film ambiciós que destaca pel seu excel·lent guió.
  • La tercera jornada va començar amb "Shortwave" (Ryan Gregory Philips, EUA, 2016) que presenta una estranya història que combina ciència ficció i terror i la trama es concentra en un únic espai. "Tower" és un excel·lent documental sobre una massacre en una escola de Texas el 1966. El documental combina imatges d'arxiu amb animació des d'un punt de vista humanista. "L'autòpsia de Jane Doe" (André Ordeval, Regne Unit, 2016) és de moment un altre dels films destacats del festival. És un brillant film de terror amb una primera part que et captiva i no et deixa respirar. Un film d'aire clàssic excel·lentment dirigit i interpretat amb suspens, rituals, esclops i moltes sorpreses. "David Lynch: the Art of Life" (VV.AA., EUA, Dinamarca, 2016) intenta respondre a una pregunta: d'on provenen les idees de David Lynch? Narrat pel propi Lynch és un sincer i personal retrat del cineasta.
  • Per acabar la jornada, l'actriu Barbara Crampton va rebre de mans del director i productor Brian Yuzna el Premi Màquina del Temps, en reconeixement a una trajectòria que inclou títols com "Reanimator" (1985) o "From Beyond" (1986). Pudim també veure "Melanie. La noia amb tots els dons" (Colm McCarthy, Regne Unit, EUA, 2016), una altra volta de rosca al gènere dels zombis interpretada per Paddy Considine i Glen Close, i que obre nous camins en un gènere ja molt explotat.

Aquest passat divendres 7 d'octubre va començar la 49a edició del Festival de Cinema de Sitges. Tot i que la Gala d'Inauguració no va començar fins a la tarda, molt d'hora, a les 8:30 del matí els projectors de les diferents sales de cinema s'encenien i començàvem a veure les primeres pel·lícules.

Vam començar amb "Tickled" (David Farrier i Dylan Reeve, Nova Zelanda 2016), un interessant documental de HBO sobre una curiosa competició d'aguantar cames, però que amaga un turbulent i sòrdid univers darrere d'alga tan aparentment innocent. A continuació, hem pogut veure "Are We Not Cats" (Xander Robin, EUA; 2016), l'estranya i suggerent història de dos personatges solitaris que comparteixen l'afició de menjar-se els propis pèls. En "The Lure" (Agnieszka Smoczynska, Polònia, 2016) dues sirenes viuen i treballen en un pub nocturn, en una original combinació de terror, musical i suspens.

A la tarda va arribar el moment de la Gala d'Inauguració en la qual el seu director Àngel Sala va fer una reivindicació del gènere fantàstic i de ciència ficció i sobretot de la cultura com a element clau per entendre el món i com a punt d'unió entre tots els que hi habiten. Va ser una emocionant vetllada en la qual Max Von Sydow va rebre el Gran Premi Honorífic del Festival amb una de les ovacions més grans que es recorden. A continuació, Miguel Àngel Vivas, juntament amb l'actriu Rachel Nichols, van presentar "Inside" (Espanya, 2016), remake de la pel·lícula francesa "A l'intérieur"(2007). Escrita per Jaume Balagueró, es tracta d'una excel·lent pel·lícula de terror i suspens, menys gore que l'original però filmada amb bon pols i energia per Vivas. I per acabar la nit vam poder assistir a l'estrena de l'última pel·lícula de Nacho Vigalondo, "Colossal" (Canadà, 2016), imprevisible, divertida i original com tota l'obra de Vigalondo, suposa una volta més d'arrossegament a les històries de monstres i catàstrofes.

La segona jornada va començar amb el pas de "The End" (Guillaume Nicloux, França, 2016), en la qual un immens (en tots els sentits) Gérard Depardieu es perd en el bosc durant una jornada de cacera. El passat i la culpa actuen com elements de terror en aquest sorprenent i intrigant filme. "Un rêve solaire" (Patrick Bokanowski, França, 2016) és un interessant exercici de cinema experimental, ombres i textures es combinen per donar lloc a imatges fantasmagòriques i misterioses, un filme que atrapa i et porta a un altre nivell sensorial. "Vestigis" (Espanya, 2016) és el debut d'Iván Morillo, un jove de Roses que l'ha filmat amb un pressupost ínfim de 8000 euros. Tot i algunes mancances tècniques i de càsting la proposta de Morillo és original, desinhibida i despreocupada i deixa entreveure un talent que segurament acabarà explotant més endavant.

"Sam was here" (Christopher Deroo, EUA, 2016) és una de les sorpreses que hem vist fins ara. És un filme dur i contundent, un creuament entre "Detour" (1945) i la "Masacre de Texas" (1974), violent, oppressiu i retorçat. I per acabar la jornada Mateo Gil va presentar la seva última pel·lícula, el drama de ciència ficció Projecte Llàtzer (2016, Espanya), un ambiciós filme que destaca pel seu excel·lent guió.

La tercera jornada va començar amb "Shortwave" (Ryan Gregory Philips, EUA, 2016) que presenta una estranya història que combina ciència ficció i terror, la trama de la qual es concentra en un únic espai. "Tower" és un excel·lent documental sobre una tomaquera a una escola de Texas el 1966. El documental combina imatges d'arxiu amb animació des d'un punt de vista humanista. "L'autòpsia de Jane Doe" (André Ordeval, Regne Unit, 2016) és de moment una altra de les pel·lícules destacades del festival. És un brillant filme de terror amb una primera part que et captiva i no et deixa respirar. Un filme d'aire clàssic excel·lentment dirigit i interpretat amb suspens, rituals, sospirs i moltes sorpreses. "David Lynch: The Art of Life" (VV.AA., EUA, Dinamarca, 2016) intenta donar una resposta a una pregunta: d'on provenen les idees de David Lynch? Narrat pel propi Lynch, és un sincer i personal retrat del cineasta.

Per acabar la jornada, l'actriu Barbara Crampton va rebre de mans del director i productor Brian Yuzna el Premi Màquina del Temps, en reconeixement a una trajectòria que inclou títols com "Re-animator" (1985) o "From Beyond" (1986). També vam poder veure "Melanie. The Girl with all the Gifs" (Colm McCarthy, Regne Unit, EUA, 2016), una altra volta de rosca al gènere dels zombis interpretada per Paddy Considine i Glen Close, i que obre nous camins en el ja molt mancat gènere.