Raiders! A la recerca del remake perdut

El nombre de remakes, seqüeles, precuels i sèries de televisió basades en llargmetratges ja existents és cada cop major. Aquesta sequera d'idees originals sembla ser quelcom a què els espectadors ja s'han acostumat i, sens dubte, és un fet que anirà a més. Fer noves versions de títols que han gaudit d'èxit de taquilla és una aposta segura de cara a seguir recaptant diners i atreient nous espectadors. Aparentment, clar. Però, què passa quan aquests remakes els fan fans d'aquelles pel·lícules per simple amor cinèfil? El subgènere al qual podríem anomenar "fan film" o noves versions de pel·lícules realitzades per fans és un tipus de pel·lícules desconegudes pel gran públic, però que en alguns casos poden oferir experiències apassionants.

Habitualment vinculades al cinema amateur, els fan films existeixen des de fa temps, des que existeixen les pròpies pel·lícules. Algú amb una càmera copia a la seva manera la pel·lícula que admira i per la qual sent veneració. Hi ha casos com el relatiu a la saga “Star Wars” que no ha deixat d'oferir exemples de remakes fets per fans, tal com s'explica en el documental “The People Versus George Lucas” (2010). Dels remakes de la saga creada per George Lucas destaquen les propostes impulsades per Cashey Pugh el 2009 en què va encoratjar els fans a filmar petites peces de 15 segons. La bogeria es va desencadenar i de la creativitat dels fans en va sorgir el 2012 “Star Wars Uncut” i més recentment “The Empire Strikes Back Uncut” (2012).

Però de tots els fan films n'hi ha un que sorprèn especialment per la seva apassionant història i es tracta d'un remake de “En busca del arca perduda” (1981) que van començar a filmar uns nens anomenat “Raiders of the Lost Ark: the Adaptation” (1989-2015). Dos nens de onze anys d'un petit poble de Mississippi veuen la pel·lícula de Steven Spielberg i queden impressionats, recullen el poc material que troben de la pel·lícula existent i pràcticament de memòria dibuixen el storyboard amb les imatges; aconsegueixen una càmera de vídeo i comencen a filmar la pel·lícula pla a pla. S'uneix un altre company d'escola al qual li agraden els efectes especials i amb l'ajuda de germans, companys de classe i del barri es dediquen a rodar en vacances d'estiu, Nadal i algun festiu... així durant set anys. L'apassionant i emotiu documental “Raiders! The Story of the Greates Fan Film Ever Made” (2015) ens explica la història de Chris Strompolos, Eric Zala i Jayson Lamb, aquests tres “cinèfils” que van dedicar tota la seva adolescència a fer la millor versió possible del clàssic d'aventures interpretat per Harrison Ford.

El documental té un punt de partida molt interessant: en finalitzar el rodatge el 1989 va quedar una seqüència per filmar, la de l'explosió de l'avió. Més de vint anys després els responsables de l'adaptació tornen a reunir-se, aconsegueixen un pressupost de 20.000 dòlars, uns dies de permís al seu treball, un equip tècnic, construeixen un avió i comencen a rodar. En el procés plou, passen els dies i es els vença el temps. Aconseguiran filmar la seqüència que els falta? És ara o mai. El documental combina la filmació de l'última seqüència i la connexió dels protagonistes amb els seus somnis amb el relat de l'experiència del rodatge durant la seva adolescència que ofereix moments i situacions inoblidables. Un grup de nens els pares dels quals es troben en procés de divorci converteixen la seva casa en un autèntic plató, recreen tots i cadascun dels escenaris de la pel·lícula a la seva manera i graben seqüències d'autèntic perill en les quals es juguen la salut i, en alguns casos, la vida de manera constant. Persecucions en cotxe, caigudes, foc, maquillatges que acaben en actors ingressats a l'hospital... un sense fi d'imprudències van provocar que els pares els prohibissin continuar rodant en alguns moments. El documental mostra moments màgics com veure al protagonista creixent de seqüència a seqüència, el primer petó de l'actor protagonista quan grava la seqüència del llit entre Indy i Marion o l'execució de seqüències d'acció, com la mítica inicial en la qual Indy fuig de la gran pedra que rodola. En finalitzar el rodatge el 1989 els nois van estrenar la pel·lícula en un cine del seu poble i les seves vides s'acaben separant fins que el 2003 el cineasta Eli Roth descobreix la pel·lícula i la mostra en un festival de cinema bizarro i rareses. Els assistents al·lucinen. La llegenda renasix i sobretot retorna la il·lusió als creadors per la seva obra. Perquè el cinema el mou l'il·lusió.