"Quan els projectes no arriben a tu, has de crear-los"

Miguel Arjona

Miguel Arjona és guionista, realitzador, professor de cinema i col·laborador de FX BARCELONA FILM SCHOOL. Després d'estudiar una carrera universitària que no té res a veure amb el món de l'art, infermeria, va decidir endinsar-se en el setè art i estudiar cinema. Potser per això, és un gran amant del cinema de David Cronenberg, el director que va saber unir magistralment els misteris del cos humà i el terror en la mateixa pantalla. Després d'escriure i dirigir diversos curts el 2005, Miguel va tenir l'oportunitat de ser director de Estudiodecine, un càrrec que ha ocupat durant deu anys. Des de llavors, compagina el seu treball en el món de la docència amb la producció de diversos llargmetratges (Párking, La Manada), l'escriptura de guions i la realització de curtmetratges i videoclips.

Els seus coneixements en el món del cinema són tan amplis com les seves debilitats cinèfiles. Per mostres un botó: és tan fan de les pel·lícules que protagonitza Silvestre Stallone com de les proeses surrealistes de Buñuel. I si t'acostes al Phenomena, segurament t'ho trobaràs, ja que Miguel ha trobat a la Sala de Nacho Cerdà la seva segona casa. A continuació, ens descobreix algunes de les seves filies i ens analitza una pel·lícula de culte recent, tan hipnòtica com sorprenent: "Mandarinas" (Zaza Urushadze, 2013), la pel·lícula que presenta avui a la Sala Montjuïc.

Quan i per què vas començar a interessar-te pel cinema?

Des de molt petit la meva tia em portava a veure maratons de pel·lícules al Capri, el cine del meu poble, al Prat de Llobregat. Recordo que en una ocasió em van regalar una entrada per veure el grup Parchís en directe i em negava a anar. Jo volia veure'ls al cinema, a pantalla gran. Intentaven convèncer-me que era millor veure'ls en concert i, tot i que finalment vaig coindir, jo sabia que no era el mateix.

Quin ha estat el teu recorregut professional en el món audiovisual?

Després de finalitzar els meus estudis, vaig escriure diversos guions de curts i en vaig rodar algun amb amics i companys de classe, mentre seguia treballant en coses que no tenien res a veure amb el cinema. Però en poc temps va arribar l'oportunitat de dirigir Estudiodecine, i a partir d'aquí, tot el meu treball ha estat vinculat d'una manera o altra a l'escola sobretot com a productor. Com a realitzador, he fet diversos curts, spots, videoclips i també treballs com a ajudant de direcció.

Quins treballs destacaries de la teva carrera professional?

Estic molt content dels llargmetratges que he produït a través de l'escola i que han tingut a alumnes com a protagonistes. Es van realitzar en condicions difícils i sempre sota el prisma docent, però demostren que es pot fer cinema de maneres diferents sempre que expliquis una bona història. Em quedo amb Parking, filmat en quatre setmanes amb la col·laboració del cineasta Roger Gual, la qual va tenir una molt bona acollida en festivals. També em quedo amb Russian Red, no va obtenir molta repercussió en festivals però crec que és una obra molt consistenta i madura. Ara sobretot em dedico a escriure i seguiré en la docència.

Qui són els teus "mestres" en el món de la direcció cinematogràfica?

Hi ha molts directors que m'agraden i admiro, però si he de triar alguns noms em quedo amb Alfred Hitchcock, David Cronnenberg, Michelangelo Antonioni, Sam Peckinpah i Luis Buñuel.

Explica'ns com va ser l'experiència dirigint el teu curt "El Vestido", recentment projectat al Cinefòrum del Prat de Llobregat.

Va ser una experiència fantàstica en la qual vaig aprendre molt. Vaig tenir la sort de treballar al costat de gent que es dedica professionalment i alhora són amics i col·laboradors a la meva escola, per la qual cosa vaig aprendre molt d'ells. Va ser un rodatge que es va organitzar molt ràpid i va durar només dos dies. Tot va estar en constant moviment: s'eliminaven seqüències del guió, hi havia canvis en el pla de rodatge... Vaig aprendre que cal estar atent i saber veure les coses que no funcionen i buscar solucions. El guió és important però no sempre és definitiu.

I després de "El Vestido" ve...

Ara estic escrivint diversos guions de llargmetratges, un thriller una mica peculiar per a Toni Comas, un realitzador que resideix a Nova York. També tinc entre mans una adaptació d'un llibre i, finalment, un guió més personal. Aquests dos últims projectes els estic treballant juntament amb el guionista Enric Rufas. D'altra banda, a l'octubre tinc previst rodar un altre curt.

Què destacaries en termes generals de Mandarinas?

Mandarinas és una pel·lícula molt interessant, té aquest ritme i aquest aire dur i alhora íntim de les pel·lícules de l'Est. M'agrada com és capaç de mantenir l'interès, malgrat que tot succeeixi pràcticament en un sol espai. Per a mi, el millor és la seva direcció d'actors.

Es pot parlar de "cinema de l'Europa de l'Est"? Com ho definiries?

Les pel·lícules que estan arribant des dels països de l'Est estan molt marcades per la situació político-cultural que estan vivint. La seva mirada, temàtiques i fins i tot la posada en escena dels seus països respiren els canvis i les transformacions que han sofert en forma de guerres, crisis, etc...

Explica'ns, breument, la teva experiència en aquests deu anys com a director d'Estudiodecine.

Ha estat una experiència fantàstica. La docència és alguna cosa que m'encanta i poder plantejar-la de la manera que a mi m'agrada ha estat gratificant. He tingut l'oportunitat de treballar amb gent que admirava i amb gent amb la qual he après molt. I, per descomptat, el contacte amb els alumnes: és bonic veure com creixen i sobretot veure que després dels anys segueixen treballant i amb projectes.

Què creus que pot aportar l'escola a la indústria del cinema i la televisió?

L'objectiu és aportar a la indústria professionals altament qualificats, capaços de treballar en llocs concrets d'una producció com a professionals que puguin aixecar projectes i dur-los a terme ells mateixos, el que denominaríem un filmmaker. Quan els projectes no arriben a tu, has de crear-los i despertar l'interès de les productores per ells. També cal conscienciar l'alumne que les seves opcions de treball estan en qualsevol part del món.