934814391
Sala Montjuïc s’ha acomiadat aquesta temporada amb una oferta que cap assistent no va poder rebutjar. L’oferta es presentava en forma de pel·lícula sorpresa i es tractava d’“El padrí. Part II” (1974, Francis Ford Coppola). El títol de l’article fa referència a una de les mítiques frases que Don Vito Corleone, personatge interpretat per Marlon Brando, pronunciava a la primera part de la trilogia sobre la màfia d’origen sicilià, “El padrí” (1972).
El Padrí
“El padrí. Part II” està considerada una de les grans obres mestres del cinema i una de les poques seqüeles que han superat en qualitat i mèrits la pel·lícula original. En aquest cas hem de dir que el llistó era molt alt. La seqüela de la pel·lícula inspirada en la novel·la de Mario Puzo va aconseguir sis estatuetes de l’Acadèmia, incloent-hi millor pel·lícula, millor director i millor guió adaptat, escrit per Coppola i el mateix Puzo.
Aquesta segona part aprofundeix en el retrat dels negocis il·legals de la família Corleone per continuar parlant-nos dels mals més profunds d’Amèrica. La grandesa d’aquesta segona part rau en elevar el relat original a un nivell més èpic i mític, abastant un període de temps que inclou més de sis dècades d’història dels Estats Units d’Amèrica. Coppola i Puzo utilitzen per a això un muntatge paral·lel complex i alhora poètic que treballa en dos moments temporals diferents.
D’una banda, l’arribada, evolució i ascens d’un jove Vito Corleone (interpretat per Robert de Niro) després de la seva arribada a Nova York de petit, i de l’altra, el descens als inferns de l’hereu de Vito, Michael Corleone, magistralment interpretat per Al Pacino. El caràcter autoritari, maligne i paranoic de Michael, que creix a mesura que es va quedant sol i perdent el poder, culmina amb un dels moments més colpidors de la història del cinema: l’assassinat ordenat pel mateix Michael del seu germà Freddo. La desintegració de la família i d’un país.
Abans d’acabar, la pel·lícula ofereix una de les seqüències més belles i amargues del film: un record en forma de flashback d’un Michael reflexiu mostra tots els germans esperant que arribi el seu pare per celebrar el seu aniversari. Michael discuteix amb els seus germans perquè vol lluitar pel seu país a la Segona Guerra Mundial. “El país no és la teva sang”, li diu al Michael el seu germà Sonny. Els seus germans tenen altres plans per a ell.
