No És Una Qüestió De Talent: Pioneres Del Cinema

Fa unes setmanes ens férem ressò al blog de Fx barcelona film school de que Maite Ruiz de Austri, una de les poques directores de cinema d'animació espanyoles, deixava la professió. Una trista notícia que deixa en part òrfens de madre l'animació nacional. Estrenar una pel·lícula en sales cinematogràfiques és una tasca difícil i en alguns casos es pot convertir en una autèntica quimera. Però si comparem el nombre de pel·lícules estrenades per homes i per dones, i ens centrem en la indústria espanyola en la qual el 81% de les pel·lícules han estat dirigides per homes, podem arribar a una conclusió bastant lògica: una dona ho té més difícil per rodar.

No és una qüestió de talent ni de qualitat tècnica. Recentment hem tingut l'oportunitat de veure al Festival de Sitges diverses pel·lícules dirigides per dones com “La maleta Benavídez” de Laura Casabé, “Prevenge” d'Alice Lowe, “The Love Witch” d'Anna Biller, “Dearest Sister” de Mattie Do, “Salvació” de Denís Castro, (totes molt interessants, amb bones històries i excel·lentment filmades) i la millor pel·lícula que he vist durant l'any: “Crudo” dirigida per Julia Ducournau.

Però aquest aparent rebuig del cinema realitzat per dones no sempre va ser així en la història del cinema. Curiosament, en els inicis del cinema el paper de les dones va ser més important del que pensem. Diverses directores i guionistes es troben entre les pioneres que van desenvolupar el cinema com art, com espectacle i com llenguatge. La historiadora de cinema Cari Beauchamp ho explica de la següent manera a “The Story of Film: An Odissey”: “Hollywood el van construir dones, immigrants i jueus, gent que no era acceptada en cap altra professió. Així que Hollywood es va convertir en un imant de gent amb moltes ganes, creativa, que no era acceptada en altres professions. La meitat de les pel·lícules anteriors a 1925 van ser escrites per dones. Això demostra com d'a gust es trobaven en aquest negoci”.

La indústria confiava plenament en les dones per crear històries, escriure guions, dirigir estudis i crear un llenguatge que convertiria el cinema en l'art més important i popular dels últims cent anys. Aquestes són quatre d'aquelles pioneres del cinema:

Alice Guy Blanché

Alice Guy-Blanché (1873-1968)

Alice era secretària de la productora francesa Gaumont quan aquest volia competir amb l'imperi del cinema que havia aixecat Pathé. Alice li va ensenyar alguna pel·lícula que havia dirigit en els seus ratlles lliures i que podria servir per vendre millor les seves càmeres cinematogràfiques. Alice es va convertir en la directora de la productora Gaumont dirigint moltes pel·lícules entre 1896 i 1907 quan va decidir marxar als Estats Units. Allà va fundar la seva pròpia productora Solax Films, amb la qual va continuar dirigint fins a 1920. A ella se li atribueixen les primeres històries amb certa narrativa, les primeres sobreimpressions i ser la primera directora a treballar amb actors negres. Durant anys moltes de les seves pel·lícules van ser atribuïdes al seu marit també realitzador, Herbert Blaché.

Louis Weber

Louis Weber (1881-1939)

Actriu, guionista, productora i directora. Va ser la primera dona a dirigir un llargmetratge, “El mercader de Venècia” el 1914. Va dirigir més de cent pel·lícules (incloent-hi curts) en els quals retratava temes com l'avortament, l'alcoholisme, la drogoaddicció i la pena de mort. Les seves pel·lícules van ser autèntics èxits de taquilla, fet que li va permetre ser la directora millor pagada d'Universal Studios durant l'any 1916. Va arribar a fundar la seva pròpia productora Lois Weber Productions i va dirigir la seva última pel·lícula, “White Heat” el 1936.

Frances Marion

Frances Marion (1888-1973)

Periodista, escriptora i guionista de cinema. Va començar treballant per la productora de Lois Weber escrivint molts guions per a la gran estrella del cinema mut Mary Pickford. Va arribar a escriure més de tres-centos guions i va guanyar dos Oscars de l'Acadèmia, un el 1930 pel guion de “The Big House” de George Hill i un altre pel de “The Champ” de King Vidor. Va escriure també el guion d'una de les obres mestres del director suec Victor Sjöström “El vent” (1928) i va treballar per a directors com Edgar Neville, James Whale o Jacques Feyder.

Anita Loos

Anita Loos (1888-1981)

Escriptora, autora teatral i guionista de cinema. Va començar la seva carrera el 1912 com a guionista de molts dels curts de David W. Griffith i alguns treballs per a Allan Dwan i l'estrella Douglas Fairbanks. Entre els seus treballs de la dècada de 1910 destaquen els intertítols de “Intolerància” (1916) dirigida pel mateix Griffith. Va treballar divuit anys per la productora Metro Goldwyn Mayer per a la qual va escriure guions com el de “San Francisco” (1936) de W.S. Van Dyke i “Dones” (1939) de George Cukor. És també l'autora de la famosa novel·la “Els cavallers prefereixen-les grosses” (1925), de la qual també va escriure la seva primera adaptació al cinema el 1928.

No és una qüestió de talent.