Enric Rufas, guionista i professor de guió a FX CINEMA:

“El talent és treball”

Enric Rufas és dramaturg, guionista i professor del Màster i la Carrera especialitzada de Guió a FX CINEMA.

Rufas és, sens dubte, un dels guionistes més interessants i respectats del cinema espanyol actual. Després de guanyar diversos premis com a dramaturg i poeta, Enric va començar una brillant carrera com a guionista que l'ha portat a escriure les històries de Les hores del dia (2003), pel·lícula amb la qual va rebre el Premi de la Crítica a Cannes, i de La Soledad (2007), Premi Goya a la Millor Pel·lícula, dirigides totes dues per Jaime Rosales i per les quals Enric ha estat nominat al Goya al Millor Guió Original.

També ha coescrit el primer film de Fernando Franco, La herida (2013), Premi Goya a la Millor Direcció Novel.

A més, Enric s'ha estrenat recentment com a director amb el curtmetratge Víctimas (2015) i prepara el seu debut com a director de llargmetratges amb Los débiles, guió del qual també n'és l'autor.

Encisador i savi alhora, Rufas ens revela els secrets dels guionistes i analitza el guió de Pride (2014), ja que és el responsable de presentar a la Sala Montjuïc, el 13 de juliol, el film de Matthew Warchus.

Com valores la situació del guionista a la indústria cinematogràfica espanyola?

La situació actual és molt complicada: al no tenir una política que recolzi de veritat la cultura, queda sola i no té les condicions necessàries per tirar endavant projectes amb pressupostos. La indústria es mou en marges molt precaris.

A més, es dóna el cas que molts directors volen escriure els seus propis guions. La millor fórmula per poder guanyar-se bé la vida com a guionista és alternar cinema amb el treball en televisió, ja que a la televisió sí que hi ha pressupostos i la figura del guionista està molt valorada.

Prefereixes treballar per a un director o crear els teus propis guions?

M'agraden les dues opcions. Soc de l'opinió que l'encàrrec és consubstancial al treball del guionista. Només depèn de si t'ho encarregues tu mateix, o si l'encàrrec és d'una altra persona.

Quan l'encàrrec és fruit de nosaltres mateixos, tenim més o menys clar què és el que volem explicar i al final decidim la forma de narrar-ho; l'estructura, els personatges, la durada, etc. Quan l'encàrrec és extern, ens ve donat per la persona que ens sol·licita el nostre treball.

Què destacaries del guió de Pride?

Pride és una pel·lícula que utilitza el tema de l'enfrontament d'oposats, entre una comunitat de miners i una associació de gais i lesbianes. Aquests dos grups, en una situació política i social determinada – l'Anglaterra dels vuitanta – , aparentment són dos mons totalment allunyats i que es repel·leixen. El món dels treballadors representa un món ancorat en el passat i ranci.

I, d'altra banda el món gai, seria un nou ordre de lliberació i lluita contra la repressió. Finalment, un objectiu comú: la solidaritat i la lluita els uneix i fan que aprenguin l'un de l'altre. Aquest enfrontament provoca situacions còmiques molt divertides i que donen molt de joc essent un dels encerts de la pel·lícula.

Desafortunadament, la pel·lícula es mou gairebé sempre en la complacència i el políticament correcte, donant una visió molt superficial de temes com la lluita obrera, els drets del col·lectiu gai, l'amistat i la lliberació de la dona. Sota el meu punt de vista, és un problema que està en la base del guió, però que està potenciat pel treball de direcció.

D'altra banda, una de les coses que m'agrada més del guió és el retrat d'alguns personatges que quan s'uneixen ens ofereixen seqüències molt interessants i emocionants, com les relacions que manté Joe amb els seus companys de l'associació.

En quins projectes et trobes immers ara?

Sempre tinc molts projectes en marxa, tinc tres llargs en els quals estic treballant amb diferents equips de guionistes, una obra de teatre i una sèrie. Sense oblidar el projecte conjunt a FX Cinema impartint l'assignatura de Guió.

No sé tenir només un treball, em fa avorrir i crec que és poc realista…

¿Existeix el guió perfecte? ¿Ens podries mencionar una pel·lícula que el tingui o almenys s'hi acosti?
Espero que no existeixi el guió perfecte. Crec que en el món de la creació ens movem per gustos subjectius i per a mi aquesta és la grandesa de l'art.

Hi ha moltes bones pel·lícules amb guions excel·lents, Funny Games (1997), Sense perdó (1992), El sud (1983)… Hi ha tantes pel·lícules que m'han marcat i segueixen fent-ho… No són guions perfectes, però emocionen i expliquen bé la història que ens presenten.

D'on en sorgeixen les idees de l'univers Rufas?

De la vida. Crec que el treball de guionista consisteix a observar la realitat, ser crític i extreure conclusions que després exposarem en una història. Tothom és un personatge en potència, fins i tot nosaltres mateixos.

Crees que se li dedica prou espai al guió a les escoles de cinema?

Crec que amb el guió hi ha una assignatura pendent al sector, tant a les escoles com a la mateixa indústria. No se li dóna la importància que té. Sense guió no hi ha res i això s'oblida gairebé sempre.

Quin és el més important que intentes transmetre als teus alumnes?

Esforç i treball. Sense aquests dos elements és impossible fer res de bo. Cal implicar-se al màxim.

Quina seqüència t'agradaria escriure i que es fes realitat posteriorment?

Una en la qual un nen es converteixi en un home feliç, independentment de quin sigui el seu treball. Ho estic intentant diàriament amb el meu fill. Espero que tingui un final feliç.

A més d'un ordinador, ¿Què cal ser guionista?

Com ja he dit abans, esforç, treball, implicació, estima, entrega… un guió és com la vida mateixa, per això requereix dels mateixos elements. El talent és treball.