934814391
"Dies Agres-Dolços" és la primera pel·lícula realitzada a les Illes Balears dirigida per una dona, la cineasta mallorquina Marga Melià, que debuta en el llargmetratge amb aquesta comèdia tan agredolça com el títol. "Dies Agres-Dolços" no només té aquest reconeixement, sinó que a més ha aconseguit alguna cosa que anhelen moltes pel·lícules de tall totalment independent: s'estrena als cinemes i està agradant.
Les pel·lícules d'aquest tall, realitzades amb molt pocs mitjans, corren el risc de quedar-se a mitjan camí entre l'exercici d'un estudiant aventat i l'ànsia per trencar i sorprendre a tota costa, costi el que costi. La virtut de l'òpera prima de Marga Melià és aconseguir l'equilibri gairebé perfecte entre la frescor d'una òpera prima -aparentment sense prejudicis- amb l'atrevisament esperat d'una jove realitzadora, la mesura d'una realitzadora que sap el que vol i que té el talent per construir un artefacte i que funciona amb un mecanisme precís, pausat, amb diversos girs que et captiven amb la història.
Pel·lícula Bettersweet Days
La força de "Bettersweet Days" resideix en el seu guió, una història que transita pel que molts criden "la crisi dels 30". Una crisi i una història amb la qual és fàcil identificar-se, tant si hi navegues com si l'has superat i t'endinses en la següent, en la posterior o per què no, en l'anterior. La naturalitat dels diàlegs, frescos, autèntics i en moltes ocasions inspirats, aconsegueix minimitzar les mancances evidents d'una producció tan petita, que en altres mans no deixaria de ser una pràctica amateur. Com totes les òperes primes, i especialment les realitzades amb pocs mitjans, les grans virtuts s'afegeixen als moments menys encertats. Des de l'espontaneïtat del treball de Brian Tewuen, l'actor que interpreta a Luuk, un holandès errant que arriba a Barcelona per compartir pis amb Júlia i la seva interpretació desperta tendresa i afecte, l'elegància del ritme de la trama, els moments màgics com la recreació d'una de les seqüències mítiques de "La Dolce Vita", a les seqüències delirants com l'exposició de l'artista bohèmia interpretada per Queralt Riera. La realització de Melià s'atura per norma general en les seqüències interiors a l'apartament de Júlia, una joveneta que decideix llogar una habitació del seu pis quan el seu noi marxa a treballar a Londres i que replantejarà la seva vida després de conèixer Luuk. Però d'altra banda, la posada en escena esclata i recull els moments visuals més potents quan filma en exteriors, especialment en tota la part de la trama que es desenvolupa a Mallorca. Un altre dels elements interessants de la pel·lícula és la selecció de cançons originals de la banda sonora. Una sèrie d'excel·lents temes de grups nacionals (Lili's House, The Wheels, Sattelites o Julio Arcalá), que malgrat l'abús que per moments se'n fa, donen a la pel·lícula un aire actual i totalment reconeixible d'aquest moment precís.
Un sospir d'aire fresc ve de les Balears. Potser no podrem veure'l per molt de temps més a sales de cinema, però esperem que Marga Melià porti noves ratxes d'aire, de la mà de més històries, de més films i amb més cançons.
