El Cinema Contra Netflix

L'Imperi de Netflix creix d'una manera arrolladora i imparable. Avui en dia, no estar subscrit a la plataforma televisiva de pagament és pràcticament com no tenir connexió a internet. Netflix ha passat de ser una empresa que va començar venent DVDs per correu, a una màquina de produir en gairebé tots els formats televisius i cinematogràfics que es puguin imaginar. Aquests anys de creixement han estat els mateixos en els quals s'ha produït un canvi en els hàbits i costums dels espectadors/consumidors, uns canvis que configuren el panorama actual de producció i distribució. Els espectadors no van al cinema, o no van de la manera que anaven abans. Ara prefereixen quedar-se a casa i gaudir dels millors productes asseguts al sofà.

Les cadenes de televisió han anat processant aquest canvi com un creixement en la qualitat de les sèries de televisió. Actors, tècnics i realitzadors d'immens talent han anat canviant el gran format per la petita pantalla perquè l'espectador estigui desitjant arribar a casa i gaudir del capítol de la seva nova sèrie. Aquest procés imparable ha acabat en el naixement de plataformes que no només et permeten veure tots aquests productes en qualsevol moment, sinó que han començat a produir els seus propis productes. Sona a lògica aclaparadora. No?

Netflix no deixa de ser un imperi, com qualsevol cadena de televisió, gran estudis cinematogràfics o grup empresarial amb interessos. Per què llavors tota aquesta polèmica? El Festival de Cannes ha seleccionat dos títols a competició de la productora Netflix i -com passa amb tots els títols de la plataforma- no tindran el seu corresponent estrena als cinemes, sinó que s'estrenaran directament a les televisors. Però, s'estrenen actualment totes les pel·lícules en sales de cinema? La resposta és no. La quantitat de productes que hi ha supera en milers el nombre de sales i el nombre d'espectadors. Almodòvar, un dels directors que més respectem i admirem i que exerceix com a president del Jurat del Festival, ja ha donat la seva opinió: "Seria una paradoxa i una tragèdia que la guanyadora de Palma d'Or o d'algun altre premi mai es veiessin a la pantalla gran". Té raó. Però també és una tragèdia que moltes de les pel·lícules premiades, tant a Cannes com en altres grans festivals, mai s'estrenin en cinemes i fins i tot sigui gairebé impossible arribar a veure-les. Això sí que és una tragèdia.

La missió del Festival de Cannes és portar a competició les millors pel·lícules del festival i aparentment això és el que ha fet. Després de la polèmica, s'ha aplicat una llei que prohibeix que pel·lícules no estrenades en cinemes competeixin al festival. Què succeirà quan la major part de les pel·lícules dels grans cineastes les produeixin plataformes com Netflix? Què passarà quan Almodòvar no trobi finançament de la manera tradicional i tingui l'oportunitat de produir la seva pel·lícula d'aquesta manera? Potser la solució sigui crear festivals de cinema exclusius per aquests productes, però seria una llàstima que premis tan prestigiosos com la Palma d'Or no anessin a les pel·lícules més importants de l'any. El vell contra el nou, un antic debat que perviu fins que el nou deixa de ser nou. Alguna cosa que segurament acabarà succeint. Sigui com sigui, el més important és que els grans i no tan grans directors tinguin l'oportunitat de seguir treballant i fent les seves pel·lícules en les millors condicions possibles. I en aquestes noves solucions com Netflix poden ser útils, o això sembla.