10 pel·lícules que van brillar per la seva edició i muntatge al llarg de les dècades
1920s: L'home de la càmera (Chelovek s kino-apparatom, dirigida per Dziga Vertov i editada per Yelizaveta Svílova, 1929). L'obra culminant d'un autèntic pioner del muntatge, caracteritzada per un ritme vertiginós que va explorar recursos mai vistos (o utilitzats així) fins aleshores: talls de salt, continuïtat, fotogrames congelats, metratge al revés, stop-motion, càmera ràpida i lenta o pantalles partides. Cinema soviètic d'avantguarda que va obrir noves formes d'expressió i que ha estat reivindicat amb força els darrers anys.

1930s: El triomf de la voluntat (Triumph des Willens, dirigida i editada per Leni Riefenstahl, 1935). La gran pel·lícula de la propaganda nacional-socialista amb 60 hores filmades durant el Congrés de Nuremberg de 1934 condensades en menys de 2 hores durant un procés de muntatge de 5 mesos. Amb intenció d'aparença documental, Riefenstahl va utilitzar tots els mitjans a la seva disposició (escenaris creats per Albert Speer, càmeres, figurants, entre altres) i els va introduir amb una edició vibrants que comença amb el seguiment de la baixada de l'avió d'Hitler a Nuremberg. Continua marcant la forma en què veiem el nazisme i la representació del mal al cinema.

1940s: Ciutadà Kane (Citizen Kane, dirigida per Orson Welles, editada per Robert Wise, 1941). Si està considerada una de les millors pel·lícules de la història és, en bona mesura, gràcies al seu innovador discurs narratiu creat amb el muntatge. L'ús del flashback per explicar la història, el xoc de l'espai-temps en una mateixa seqüència i escenes com la narració del primer matrimoni de Kane a través de 16 anys de esmorzars o la seva vida a través dels diaris (creada a partir de 127 clips diferents) la van convertir en l'inici d'una nova època per Hollywood plena de possibilitats narratives.

1950s: Els set samurais (Shichinin no samurai, dirigida i editada per Akira Kurosawa, 1954). Les seqüències de batalles, com el final de la pel·lícula, demostren la mestria absoluta de Kurosawa en el muntatge: agilitat, combinació de velocitat i pausa, gust estètic i capacitat narrativa amb la qual l'espectador és capaç de comprendre tot el que succeeix. Un dels secrets de Kurosawa és que, després d'un dia de rodatge, era capaç de muntar tot el material filmat i plasmar tota aquella energia en la seva obra.

1960s: Bonnie y Clyde (Bonnie and Clyde, dirigida per Arthur Penn i editada per Dede Allen, 1967). En una dècada marcada per obres mestres del muntatge, Bonnie y Clyde destaca pel seu ús del contrast: la contraposició de plans i escenes aconsegueixen crear atmosferes trobades, amb moments per a l'humor o el romàntic però sempre amb la tensió a l'aguait. La escena final és un clàssic del cinema gràcies a la utilització de càmeres gravant a diferents velocitats, barrejades a la sala de muntatge per desembocar en el destí fatal dels protagonistes.

1970s: El Padrí (The Godfather, dirigida per Francis Ford Coppola, editada per William Reynolds i Peter Zinner, 1972). Un dels secrets de la primera pel·lícula sobre els Corleone és el seu muntatge, capaç de transcórrer tranquil però amb moments trepidants, reflectint la recerca d'un equilibri de la Família a partir de la violència. No hi ha talls bruscos entre escenes, sinó transicions en què es superposen imatges, deixant respirar a l'espectador. El punt culminant de la pel·lícula i el seu muntatge és el bateig: dues escenes que succeeixen al mateix temps es creuen, juxtaposant la renúncia a Satanàs de Michael al mateix temps que la Família executa les seves ordres.

1980s: Toro salvatge (Raging Bull, dirigida per Martin Scorsese i editada per Thelma Schoonmaker, 1980). La pel·lícula entra en la narració com si d'un documental sobre el boxeig es tractés, amb càmeres subjectives pioneres que utilitzen diferents velocitats i combinen diferents plans: tancats per veure tot el que els cops implica, oberts per entendre el combat, angles inclinats o 360º. El més sorprenent és que els vuit combats només duren 10 minuts dins dels 129 del total, però impregnen tot el to de la pel·lícula.

1990s: JFK: Cas obert (JFK, dirigida per Oliver Stone, editada per Joe Hutshing i Pietro Scalia, 1991). Aquest thriller de to documental sobre el magnicidi de John F. Kennedy va guanyar l'Òscar a millor muntatge gràcies a les seves innovadores tècniques: talls ràpids i combinació de filmacions molt diverses, des de notícies de televisió reals a recreacions, fotografies, formats diferents o ús de maquetes. El resultat és un trencaclosques magnífic amb el culminant en el judici, que finalitza amb una crida a l'espectador perquè qüestioni les possibles conspiracions que envolten a Lee Harvey Oswald.

2000s: Requiem per un somni (Requiem for a Dream, dirigida per Darren Aronofsky, editada per Jay Rabinowitz, 2000). Aquest alegat antidrogues aconsegueix, a través del seu vibrants muntatge (més de 2000 talls, en front dels 600 habituals al cinema), transmetre a l'espectador totes les emocions dels seus protagonistes. La seva edició original, ràpida i inventius jump-cuts (salts immediats temporals sense canviar escenari ni pla) va rebre el nom de hip-hop montage. Aronofsky també va aprofitar els recursos de pantalla partida, talls de plans molt tancats o distorsions per crear una de les obres més influents de les últimes dues dècades.

2010s: Origen (Inception, dirigida per Christopher Nolan, editada per Lee Smith). Una de les edicions cinematogràfiques més sorprenents i innovadores gràcies a la seva cronologia no lineal, elegants talls senzills i ús del muntatge en paral·lel, tècniques que Nolan ja va explorar a Memento (absent en aquesta llista però que ha de ser assenyalada). Tota la complexitat de les múltiples capes oníriques de la història troben sentit per a l'espectador a través d'una edició magistral, capaç de barrejar escenes accelerades amb slow motion sense ser brusc i d'ordenar una pel·lícula que podria haver estat incomprensible sense la feina a la sala de muntatge.

Com has vist al llarg d'aquestes 10 pel·lícules, l'edició i el muntatge és una fase crucial per a tot projecte audiovisual. Es tracta d'un procés creatiu capaç de dur a una pel·lícula a ser considerada una obra mestra.
Si vols especialitzar-te en aquest camp i demostrar el teu talent i creativitat, el 4 de març comença el Màster Professional en Edició i Muntatge Audiovisual. Segueix l'enllaç per a obtenir més informació i posar-te en contacte amb nosaltres: el curs comença en pocs dies!